Collint pinyes i paraules...escorça...

Nosaltres no som una família de tradicions, més bé no les solem compartir. Jo les vaig viure amb intensitat en la meua infantesa i amb la joventut arribaren primer els dubtes i definitivament la llum. En un Estat ple d'incongruències, celebrar festes tradicionals i tòpiques que a més a més, tenen un transfons corrupte sinó més bé danyí o poc humà, de forma alternativa, és doncs un repte gairebé impossible. Però un repte que hi ha que plantejar-se i que es pot vèncer si cada any ho intentem, perque lluitant és canvia el present i possant llum on hi ha ombra és com han canviat tantes coses. Jo estic decidit a canviar els nadals per les festes d'hivern, la celebració cristiana per la celebració laica del renaixement del Sol. Així que ens vam anar d'excursió amb el Marc i la seua supermami, juntament amb Laia-Ona que espera a la panxa on ja està rumiant eixir. Allí tots plegats i totes plegades vam recollir pinyes, escorça de pi, alguna roca i algunes branques. Va ser divertit, Marc no havia sentit mai la paraula escorça i li va impactar. És que les paraules són divertides, estranyes i mouen a la curiositat moltes vegades. Era un dia de tardor perfecte, quasi estiuenc i la Muntanyeta, el nostre particular Parc Güell, estava espectacular, ple de cressoleres i de verd. Ara amb tot això, hem fet un mòbil superxulo que ambienta la casa juntament amb la surera que hem comprat com a arbre de solstici. Un matí ben entretingut on no va faltar la història de la rabosa que espere contar-vos algun dia!
BONES FESTES D'HIVERN I SALUT PEL 2012!