dilluns, 23 de gener del 2012

Per una educació pública i de qualitat. Ens anem de mani!

El dissabte Murta i la seua mare van anar a València a manifestar-se per l'escola pública, per l'escola de tots i totes. Per l'educació laica, la que educa sense l'estigma de la religió, la que no impossa filtres xenòfobs d'antics alumnats, la que parla en valencià i se sent orgullosa de fer-ho. La nostra. L'escola de M i si tot va bé d'Àssua. Van anar a cridar contra les retallades i a favor d'altre model econòmic que asegure els drets que tant han costat de guanyar. Jo tenia altra batalla a Gandia, per la platja de l'Ahuir i no vaig poder estar amb elles, ja em va saber ben greu, però era un compromís adquirit de feia dies. Tot i així vaig parlar amb elles per telèfon i Murta em va cantar allò de...No hay pan para tanto chorizo...era divertit escoltar-la! València es va omplir de gent una vegada més i dic això perquè les comarques, els valencians i valencianes que ens sentim així, mai fallem.


Sempre que ens convoquen, estem...siga per la unitat de la llengua catalana, per la sanitat, per l'educació, contra la corrupció, allí estem abarrotant la capital, però són pocs i poques els ciutadans de València capital que venen, la majoria som la gent de les comarques que omplim els carrers...recorda tot això a la cançó d'Altall que diu...reviscola tio Canya que a València has de tornar...La manifestació era una festa de xiquets i xiquetes, de cartells simpàtics i agres realitats. Estic orgullós de les meues xiques...això no és dogmatisme, és llibertat,ética, responsabilitat i obligació moral. Hores abans dinant a casa dels pares de C, vaig disfrutar escoltant a la mare de C increpant al seu net per no anar-hi, li deia que ella sempre havia lluitat quan l'havien convocat, que sempre havia estat quan calia lluitar pels drets del treballdor/a i que ara li tocava a ell. Dogmanitzar és apuntar a un xiquet/a a catequesi o omplir-li el cap de pors, pecats i barreres.


Ara tots els dilluns i el dijous estarem a la porta de la nostra escola recolzant l'educació pública, exigint la nacionalització de l'educació concertada i la seua desaparició, exigint que la religió desaparega de l'ensenyament, allí estarem amb els mestres i les mestres de la nostra escola vestits de negre en símbol de dol. No ens deixarem guanyar. Ja estem preparant el cartell!
Us deixem un vidiet que han fet els companys/es d'escola valenciana, és preciós, superbonic i clarificador. Paga la pena mirar-lo.


http://www.youtube.com/watch?v=sDAL5zlP8Yw&feature=player_embedded


http://www.youtube.com/watch?v=q3PuEs7EFC8&feature=share

pd: les fotos són d'Elisa, gràcies valenta!

dilluns, 16 de gener del 2012

Ànecs i gel al pirineu

Fa uns dies vaig anar a un embassament que tenim propet de casa on hi ha uns "hides" o també dits observatoris d'ocells. Ja havíem anat alguna vegada i ara s'havien inaugurat dos més i vam anar Murta i jo a fer un volt i conèixer-los. Murta desitjava veure ànecs i es va alegrar de trobar-los però el que més li va fascinar va ser el gel. No el coneixia i es van fer amics. No va parar de tocar-lo, trencar-lo i xafar-lo. Li semblava graciós que es trenqués com el vidre però que no tallara com ell i que en aquest sentit no fos perillós...el perill venia quan caminavem sobre ell...va ser una tarda ben divertida i ben curiosa. Finalment el gèlid fred ens va espentar cap a casa a buscar el caliu, però abans vam parar a fer un cacaolat i Murta va estar xerrant una bona estona amb el Genaro, un homenot gran de 80 anys del poble, que ens va contar històries dures de quan treballava amb 9 anys de pastoret de cabres i dormia a un paller...li aniré recordant a Murta i a Àssua la història del Genaro per tractar de fer-les veure com ha canviat tot i la sort que han tingut de viure aquest moment d'història planetària. El Genaro ja m'havia dit que abans els nens i les nenes naixien tots i totes amb els ulls tancats i trigaven normalment 15 dies en obrir-los i ara...oi que naixen espabilats, ja mirant-ho tot i volent dir coses...això deia el Genaro.






diumenge, 8 de gener del 2012

Revisitem la neu! Canviem d'escenaris, tornem al nostre nord.

Ja feia uns dies que no escrivíem, doncs portem uns temps sense parar, viatjant i trobant amics i amigues, aprenent i ensenyant tot alhora...Hem retornat al nostre nord recercant el fred de l'hivern i el caliu dels nostres amics i amigues de les muntanyes. Una de les coses que hem fet ha sigut trapitjar la neu, anar a sucar-la, a viure-la, a xafar-la. Amb Murta ja hem anat coneixent la neu però era la primera vegada d'Àssua. Amb Murta, com les vegades anteriors, ha sigut genial, hem fet un ninot de neu, ens hem revolcat, ens hem tirat amb el trineu...aquesta vegada acompanyats de les nostres amigues Isi, Cris, Mar i Miríam. Murta s'ho ha passat molt bé amb elles i ja les considera amigues. Àssua flipava un poc entre no enterar-se i pensar...que fa aquesta gent?







Així que un dia magnífic de solet i neu, de fred, hivern, amigues i il·lusió per la vida...allà baix queden els problemes, les corrupteles i les indignacions d'un País Valencià ofegat en la inutilitat i la vergonya...mentre nosaltres agafavem energia per viure!