Ànecs i gel al pirineu

Fa uns dies vaig anar a un embassament que tenim propet de casa on hi ha uns "hides" o també dits observatoris d'ocells. Ja havíem anat alguna vegada i ara s'havien inaugurat dos més i vam anar Murta i jo a fer un volt i conèixer-los. Murta desitjava veure ànecs i es va alegrar de trobar-los però el que més li va fascinar va ser el gel. No el coneixia i es van fer amics. No va parar de tocar-lo, trencar-lo i xafar-lo. Li semblava graciós que es trenqués com el vidre però que no tallara com ell i que en aquest sentit no fos perillós...el perill venia quan caminavem sobre ell...va ser una tarda ben divertida i ben curiosa. Finalment el gèlid fred ens va espentar cap a casa a buscar el caliu, però abans vam parar a fer un cacaolat i Murta va estar xerrant una bona estona amb el Genaro, un homenot gran de 80 anys del poble, que ens va contar històries dures de quan treballava amb 9 anys de pastoret de cabres i dormia a un paller...li aniré recordant a Murta i a Àssua la història del Genaro per tractar de fer-les veure com ha canviat tot i la sort que han tingut de viure aquest moment d'història planetària. El Genaro ja m'havia dit que abans els nens i les nenes naixien tots i totes amb els ulls tancats i trigaven normalment 15 dies en obrir-los i ara...oi que naixen espabilats, ja mirant-ho tot i volent dir coses...això deia el Genaro.