diumenge, 8 d’abril del 2012

Volem conèixer les plantes aromàtiques del mediterrani

El nostre balcó no és molt gran però té molta llum i unes vistes magnífiques. Des d'allí alberem allà, molt lluny, la Serra Mariola i aquest any ja ens hem despertat alguns dies amb la serra nevada. Bé, doncs al nostre balcó, tenim un grapat de plantes aromàtiques. Al pare li agreden molt i és per això que sempre tenim una mica de tot. Jo crec que li agraden perquè li recorden a les muntanyes, on sempre voldria estar. Se'ns va ocòrrer que a més de fer-nos companyia i fer un agradable oloreta quan les reguem, també podrien servir per aprendre el seu nom.
Així que vam dissenyar un taller per aconseguir-ho.Amb els pares vaig retallar unes cartulines de color i les vam pegar sobre uns escuradents. Vaig aprofitar per practicar les lletres i vaig escriure els noms que el pare m'anava dient; romer, llentiscle, menta, espígol,timó, surera, aloe i clar no pot faltar mai una murta.

Quan ja teníem els cartellets llestos, el pare em va ensenyar on anava cada cartellet. Després els va treure i em va dir que els ficara jo. De 9 plantes vaig encertar 4...regulín regulan...però quan ja ho vaig fer vàries vegades quasi que les encertava totes.
Això ho hem anat fent de tant en tant, i cada vegada encertava a la primera més plantes. També ajudava que molts dies regara les plantetes amb ell i així les repassava. La que més m'agrada d'entre totes és la murta, tal volta perquè és el meu nom, però també perquè és molt bonica. També m'agrada molt la menta pq fa molt bona oloreta igual que l'espígol. Tenim una de gran, ja és un arbre, es tracta de la surera pq és el nostre arbre de nadal i l'hem adoptat, però prompte deixaran d'estar al nostre balcó i passaran a ser una miqueta més lliures a l'hort escolar que estem fent. Així les tindré aprop i les podré anar visitant cada dia que vaja a gimnàsia o a l'hort. Allí estaran molt bé i creixaran molt. És una bona idea. Pot ser la surera es farà un arbre. Tant de bó, això seria genial...poder veure el que ara és un arbret, una grossa surera. Però per a que passe això haurem de cuidar-la molt bé i deixar que pasen els dies.








2 comentaris:

  1. Continuant la cadena amb que hem segut honrats, et notifiquem que has segut premiat amb una humil i breu però il·lusionant menció al bloc A un tir de pedra amb els premis Liebster Blog Awards, uns premis atorgats pels blocaires a altres blocaires per a donar-nos a conèixer i amb el qual rebràs un bonic baner i un possible augment del nombre de visites. Salutacions i enhorabona.

    ResponElimina
  2. NOsaltrs tenim el nostre petit jardinet de plantes aromàtiques a l'hort i al balcó i ja hem fet sabó i oli d'espígol.... que bé... quina sort tenim que poder-ne gaudir de olors tan meravelloses, oi ?

    Una abraçada

    ResponElimina